dissabte, 28 de setembre de 2013

Obra de Salvador Sunet Urgellès: Majòlica del Quixot (VI): "Dulcinea encantada"


Aquest és el sisè i l'últim quadre de la sèrie de Majòliques del Quixot.

Aquesta última majòlica, correspon al capítol X de la segona part, on el Quixot vol anar a veure la seva estimada "Dulcinea" i envia a Sancho a trobar-la al Toboso. Com en Sancho no sap el camí, es perden i topen amb un Temple, que d'aquí ve la famosa frase: "Con la Iglesia hemos Topado"... En Sancho, es troba més tard amb tres noies de poble i les fa passar per la Dulcinea i les criades...


"A esta sazón, ya se había puesto don Quijote de hinojos junto a Sancho, y miraba con ojos desencajados y vista turbada a la que Sancho llamaba reina y señora, y, como no descubría en ella sino una moza aldeana, y no de muy buen rostro, porque era carirredonda y chata, estaba suspenso y admirado, sin osar desplegar los labios. Las labradoras estaban asimismo atónitas, viendo aquellos dos hombres tan diferentes hincados de rodillas, que no dejaban pasar adelante a su compañera; pero, rompiendo el silencio la detenida, toda desgraciada y mohína, dijo: 
 
-Apártense nora en tal del camino, y déjenmos pasar, que vamos de priesa."


Com a curiositat, he trobat d'on va agafar les il·lustracions l'Avi. A casa teníem un llibre del Quixot de l'editorial "Saturnino Calleja" del 1905, on apareixen les imatges que us he anat mostrant...

Amb aquest, acabem la sèrie de majòliques del Quixot que em va enviar en Miquel Agell. Una preciosa i curiosa sèrie que va fer l'Avi.




Salut, Jaume