dissabte, 28 de setembre de 2013

Obra de Salvador Sunet Urgellès: Majòlica del Quixot (VI): "Dulcinea encantada"


Aquest és el sisè i l'últim quadre de la sèrie de Majòliques del Quixot.

Aquesta última majòlica, correspon al capítol X de la segona part, on el Quixot vol anar a veure la seva estimada "Dulcinea" i envia a Sancho a trobar-la al Toboso. Com en Sancho no sap el camí, es perden i topen amb un Temple, que d'aquí ve la famosa frase: "Con la Iglesia hemos Topado"... En Sancho, es troba més tard amb tres noies de poble i les fa passar per la Dulcinea i les criades...


"A esta sazón, ya se había puesto don Quijote de hinojos junto a Sancho, y miraba con ojos desencajados y vista turbada a la que Sancho llamaba reina y señora, y, como no descubría en ella sino una moza aldeana, y no de muy buen rostro, porque era carirredonda y chata, estaba suspenso y admirado, sin osar desplegar los labios. Las labradoras estaban asimismo atónitas, viendo aquellos dos hombres tan diferentes hincados de rodillas, que no dejaban pasar adelante a su compañera; pero, rompiendo el silencio la detenida, toda desgraciada y mohína, dijo: 
 
-Apártense nora en tal del camino, y déjenmos pasar, que vamos de priesa."


Com a curiositat, he trobat d'on va agafar les il·lustracions l'Avi. A casa teníem un llibre del Quixot de l'editorial "Saturnino Calleja" del 1905, on apareixen les imatges que us he anat mostrant...

Amb aquest, acabem la sèrie de majòliques del Quixot que em va enviar en Miquel Agell. Una preciosa i curiosa sèrie que va fer l'Avi.




Salut, Jaume



dimarts, 24 de setembre de 2013

Obra de Salvador Sunet Urgellès: Majòlica del Quixot (V): " Los ejercitos de ovejas y carneros"


La cinquena majòlica de les aventures del Quixot, representa una de les conegudes "bogeries" del "Hidalgo Caballero", el fet de confondre un ramat d'ovelles amb un exercit... Encara que l'amic Sancho l'avisi, no hi ha res a fer....



" ¡Vuelváse vuestra merced, señor don quijote, que voto a Dios que son carneros y ovejas las que va a embestir! ¡Vuélvase, desdichado del padre que me engendró! ¿Que locura es ésta? Mire que no hay gigante ni caballero alguno, ni gatos, ni armas, ni escudos partidos ni enteros, ni veros azules ni endiablados"

Salut, Jaume

dissabte, 14 de setembre de 2013

Obra de Salvador Sunet Urgellès: Majòlica del Quixot (IV): "Manteamiento de Sancho"


Després de força temps d'inactivitat al bloc, ja tornem a ser aquí! Inactivitat de publicar, però força activa amb troballes!

Ara continuem amb la sèrie del Quixot, però aviso que, a part dels dos d'aquesta sèrie, tinc ja 8 quadres més d'arreu de Catalunya ja localitzats!

En aquest quart quadre de la sèrie es representa "Manteamiento de Sancho" que en el capítol XVII del Quixot, al pobre Sancho Panza...

Quiso la mala suerte del desdichado Sancho que entre la gente que estaba en la venta se hallasen cuatro perailes de Segovia, tres agujeros del Potro de Córdoba y dos vecinos de la Heria de
Sevilla, gente alegre, bien intencionada, maleante y juguetonalos cualescasi como instigados y movidos de un mesmo espírituse llegaron a Sanchoyapeándole del asnouno dellos entró por la manta de la cama del huéspedyechándole en ella, alzaron los ojos y vieron que el techo era algo más bajo de lo que había menester para su obra, y determinaron salirse al corral, que tenía por límite el cieloY allí, puesto Sancho en mitad de la manta, comenzaron a levantarle en alto, y a holgarse con él como con perro por carnestolendas.

Salut, Jaume