Quan menys t’ho esperes...de
sobte un quadre!.
A la família, tenim la sort que reconeixem fàcilment l’obra del Pare. El seu tipus de lletra era molt característica i també els seus traços...això fa que no tenim cap dubte quan trobem un quadre que no porta la seva signatura.
A la família, tenim la sort que reconeixem fàcilment l’obra del Pare. El seu tipus de lletra era molt característica i també els seus traços...això fa que no tenim cap dubte quan trobem un quadre que no porta la seva signatura.
L’Altre dia i per
aquelles casualitats que solen passar, la meva germana Anna i el seu marit en Miquel,
van anar a passejar per el Passeig de Castelldefels. Doncs bé, van aparcar enfront
d’uns apartaments que tenien un rètol de Ceràmica. Només veure’l, l’Anna no en
va tenir cap dubte: era fet per el Pare. Al apropar-se ho va confirmar i més
veient la signatura de “ Joan Vicens, Barcelona”, empresa a on va treballar el
Pare.
Segurament, hem
passat més d’una vegada per davant d’aquests apartaments, però no ens havíem
fixat mai...bé, ara si!
Gràcies, família
Montserrat Sunet!!!
Salut, Jaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada